Obrador, caprici o necessitat?

@asedecoscp Alfredo Lara Cuadra, enginyer Avantva
obrador_compartit_avantva

Avui dia, hi ha un ampli ventall de pàgines web, blocs, cursos, tallers que ensenyen o expliquen com poder fabricar productes cosmètics a la intimitat de la teva llar.

Arribat aquest punt, s'ha de diferenciar dos grans grups, el primer, són totes aquelles persones que, a nivell particular, elaboren per a consum propi i sense venda. El segon, són les productores i productors artesanals, empreses de fabricació a tercers i empreses cosmètiques amb producció industrial que desenvolupen la seva activitat laboral en la fabricació de productes cosmètics per a la seva posterior comercialització, distribució i venda per a la població en general.

En aquest primer grup, els productes cosmètics elaborats són per a ús propi, o per a familiars o amics, els quals, encara que estiguin fets amb tota la cura, no solen complir amb els requisits legals. I el segon grup, són tots aquells que compleixen o han de complir amb la normativa vigent tant d'àmbit nacional com europeu en relació amb la fabricació, emmagatzematge, envasament i etiquetatge de productes cosmètics.

Actualment, la normativa vigent d'obligat compliment és el Reial decret 85/2018, de 23 de febrer, pel qual es regulen els productes cosmètics a nivell nacional i el Reglament (CE) núm. 1223/2009, de 30 de novembre de 2009, sobre els productes cosmètics, que és aplicable des de l'11 de juliol de 2013 a nivell europeu.  D'altra banda, la UNE-EN ISO 22716:2007 Guia de bones pràctiques de fabricació “BPF”, és una normativa de recomanat compliment, però de facto ha passat a ser una realitat per a qualsevol fabricant.

A traços generals, la legislació estableix que els productes cosmètics han de ser segurs en les condicions d'utilització normals, o raonablement previsibles, havent de respectar les normes de composició i etiquetatge. Cada producte ha d'estar relacionat amb una persona responsable i ha de garantir-se la traçabilitat de cadascun dels productes cosmètics. S'ha de comptar amb un expedient d'informació sobre cada producte cosmètic, el qual, entre altres informacions, inclourà un informe sobre la seva seguretat i han de ser elaborats d'acord amb els principis de “BPF”, sent supervisat el seu compliment per l'autoritat nacional competent, en aquest cas, per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris -AEMPS-.  Així com també, per a poder iniciar l'activitat s'ha de realitzar amb una declaració responsable que haurà de ser presentada davant l'AEMPS i on es declara entre altres aspectes, que l'obrador cosmètic compleix amb els requisits tècnics, materials, humans i legals per a desenvolupar aquesta activitat.

Ja podem visualitzar dues idees molt clares, la primera, “la cuina de casa”, que no compleix amb els requisits mínims necessaris per a la fabricació de productes cosmètics; i la segona, realitzis petites produccions o produccions a gran escala, els requisits normatius són idèntics, sense discriminació per volum, ni per procés de fabricació, ni per industrialització d'aquest. A partir d'aquesta conjuntura i del marc normatiu existent les persones que elaboren cosmètica artesanal, només tenen quatre opcions possibles:

- Fabricació i venda dels seus productes de forma “alegal”, venent a través de pàgines d'internet o a mercats amb la incertesa d'exposar-se a una possible denúncia per part d'algun usuari o entitat privada o pública.

- Contractació de laboratoris externs de fabricació a tercers, on aquests realitzen tot el procés o t'ofereixen les seves marques blanques. En aquest punt, l'artesà/na passa a ser un comercial de la seva pròpia marca.

- La construcció del seu propi obrador cosmètic. En aquest cas, la viabilitat econòmica del projecte radica a realitzar produccions semiindustrials, i/o augmentar de manera significativa el preu de venda dels productes, i/o disminuir les qualitats de les matèries primeres utilitzades o dels envasos per a reduir els costos de fabricació.

  

- La realització d'un obrador cosmètic, és l'última, i la primera opció des del punt de vista de viabilitat i filosofia artesanal perquè s'obté múltiples avantatges,

  • Afavoreix l'autoocupació.
  • Optimitza els recursos d'infraestructures, materials i humans.
  • Productes de qualitat i proximitat a un preu assequible.
  • Producció viable, reducció de costos sense perdre la seva essència artesanal.
  • Cada projecte manté la seva identitat i té el control en tot el procés des de les matèries primeres fins al punt de venda.
  • Dinamització de l'economia rural.
  • Dignificació de la professió sense sobrecostos per al consumidor
  • Reducció de la petjada ecològica en tot el cicle de vida del producte.
  • Generar dinàmiques de cooperació, treball cooperatiu i posar en valor l'artesania cosmètica.
  • Valor afegit en els productes cosmètics a causa del procés artesanal.
  • Un recurs de transformació social i cultural.


En definitiva, una oportunitat per a generar i potenciar valors ambientals, socials i d'economia social i solidària.